dimecres, 11 d’abril del 2018
dilluns, 20 de març del 2017
QUALITATS FÍSIQUES BÀSIQUES
Com ja sabeu durant aquest trimestre estem treballant les 4 qualitats físiques basiques:
FORÇA
VELOCITAT
RESISTÈNCIA
FLEXIBILITAT
Anem a aprendre una mica....
anar-hi
FORÇA
VELOCITAT
RESISTÈNCIA
FLEXIBILITAT
Anem a aprendre una mica....
anar-hi
dimarts, 13 de setembre del 2016
BÀSQUET A 6È
Comencem el curs amb un esport molt conegut per tots... El bàsquet!
Intentarem aprendre el vocabulari més important en anglès!
divendres, 2 de setembre del 2016
DECÀLEG DEL BON ESPORTISTA. CURS 2016-2017
1.- S'és bon esportista dins i fora del camp de joc.2.- Per ser un Bon Esportista hem de tenir reflexos, agilitat, aguantar el cansament, entrenar-se i no perdre l'ànim quan s'està perdent.
3.- El Bon Esportista és valent.
4.- No es pot jugar si no es respecte les regles del joc. Els Bon Esportista les respecta i les fa respectar.
5.- El Bon Esportista no fa paranys ni dins ni fora del terreny de joc.
6.- El Bon Esportista, quan juga en equip, no pretén lluir-se pel seu compte. Sap que qui ha de guanyar és l'equip. Ajuda i accepta l'ajuda dels companys.
7.- El Bon Esportista intenta guanyar els altres, però sobretot intenta guanyar-se a si mateix, procurant millorar.
8.- El Bon Esportista sap que per jugar bé cal jugar amb intel·ligència i que l'entrenament és el mitjà per aconseguir-ho.
9.- El Bon Esportista està orgullós de ser-ho.
10.- El Bon Esportista intenta, sobretot, ser millor persona.
dimarts, 10 de febrer del 2015
dimecres, 30 d’abril del 2014
dilluns, 3 de febrer del 2014
DECÀLEG DEL BON ESPORTISTA
1. Els bons esportistes tenen capacitat de superació, són exigents amb si mateixos i els agrada fer les coses bé dins i fora de la pista. No es conformen amb fer les coses regular, els agrada millorar en l’esport, en els estudis, en la relació amb els seus pares…
2. Tenen sacrifici i constància, no es rendeixen davant dels problemes i continuen compromesos amb el seu esport i els seus companys, lluitant per millorar. Totes les qualitats de l’esportista es poden millorar (força, resistència, tècnica, etc.), això requereix un llarg
aprenentatge i entrenament. Els resultats no s’obtenen de la nit al matí.
3. Practiquen sempre el joc net i respecten les normes, no intenten guanyar fent trampes: fingint lesions, fent actes prohibits o prenent substàncies perilloses. Guanyar fent trampes és pitjor que perdre, a més de no ser millor que l’altre com a esportista tampoc s’és com es
persona.
4. Els bons esportistes gaudeixen en l’entrenament i la competició, es diverteixen practicant el seu esport. Quan aprenen quelcom nou, quan acaben esgotats d’un dur entrenament o quan afronten una competició, sempre se senten satisfets per l’esforç realitzat.
5. Quan guanyen, celebren la seva victòria amb humilitat i valoren el treball del contrari. Per això, el bon esportista és modest, respecta el seu contrincant i sempre continua intentant superar-se a si mateix. Aquesta és la millor recompensa que pot rebre, l’orgull de fer el que li agrada i fer-ho bé, no els trofeus ni els diners.
6. Quan perden, no busquen excuses, feliciten el guanyador i aprenen dels errors per millorar-los en l’entrenament i poder evitar-los la pròxima vegada. Hem de felicitar el guanyador i no envejar el seu triomf, aquesta vegada ha estat millor que nosaltres i això mereix el
nostre respecte.
7. Respecten les decisions arbitrals. Igual que els esportistes cometem errors, també l’àrbitre pot cometre errors. De poc serveix enfadar-se ni perdre els nervis durant la competició. El bon esportista és el model a seguir pels altres, així que s’ha de comportar amb
dignitat davant del rival i els jutges.
8. Són capaços de controlar-se quan la competició és molt tensa i a la grada no hi ha bon ambient, se centren en la seva tasca i procuren calmar el públic. És important que un esportista tingui control de si mateix, i que sàpiga alhora esforçar-se al màxim, concentrar-se en la seva tasca i no cometre accions poc cavalleroses.
9. Saben cuidar-se: descansar, menjar i beure adequadament, prevenir i curar les lesions. L’esport no acaba després de la competició ni tan sols després de l’entrenament. Tan important és entrenar com descansar adequadament, seguir els consells del metge davant d’una lesió i alimentar-se sanament i equilibradament.
10. Treballen en equip, practicant el companyerisme per sobre del lluïment personal. Tant en els esports d’equip com en els individuals un esportista mai no arriba sol a la meta, darrere d’ell hi ha els seus companys, entrenadors, pares i tot el món que forma «el seu equip».
aprenentatge i entrenament. Els resultats no s’obtenen de la nit al matí.
3. Practiquen sempre el joc net i respecten les normes, no intenten guanyar fent trampes: fingint lesions, fent actes prohibits o prenent substàncies perilloses. Guanyar fent trampes és pitjor que perdre, a més de no ser millor que l’altre com a esportista tampoc s’és com es
persona.
4. Els bons esportistes gaudeixen en l’entrenament i la competició, es diverteixen practicant el seu esport. Quan aprenen quelcom nou, quan acaben esgotats d’un dur entrenament o quan afronten una competició, sempre se senten satisfets per l’esforç realitzat.
5. Quan guanyen, celebren la seva victòria amb humilitat i valoren el treball del contrari. Per això, el bon esportista és modest, respecta el seu contrincant i sempre continua intentant superar-se a si mateix. Aquesta és la millor recompensa que pot rebre, l’orgull de fer el que li agrada i fer-ho bé, no els trofeus ni els diners.
6. Quan perden, no busquen excuses, feliciten el guanyador i aprenen dels errors per millorar-los en l’entrenament i poder evitar-los la pròxima vegada. Hem de felicitar el guanyador i no envejar el seu triomf, aquesta vegada ha estat millor que nosaltres i això mereix el
nostre respecte.
7. Respecten les decisions arbitrals. Igual que els esportistes cometem errors, també l’àrbitre pot cometre errors. De poc serveix enfadar-se ni perdre els nervis durant la competició. El bon esportista és el model a seguir pels altres, així que s’ha de comportar amb
dignitat davant del rival i els jutges.
8. Són capaços de controlar-se quan la competició és molt tensa i a la grada no hi ha bon ambient, se centren en la seva tasca i procuren calmar el públic. És important que un esportista tingui control de si mateix, i que sàpiga alhora esforçar-se al màxim, concentrar-se en la seva tasca i no cometre accions poc cavalleroses.
9. Saben cuidar-se: descansar, menjar i beure adequadament, prevenir i curar les lesions. L’esport no acaba després de la competició ni tan sols després de l’entrenament. Tan important és entrenar com descansar adequadament, seguir els consells del metge davant d’una lesió i alimentar-se sanament i equilibradament.
10. Treballen en equip, practicant el companyerisme per sobre del lluïment personal. Tant en els esports d’equip com en els individuals un esportista mai no arriba sol a la meta, darrere d’ell hi ha els seus companys, entrenadors, pares i tot el món que forma «el seu equip».
Subscriure's a:
Missatges (Atom)